Europa en crisi

1- Les causes que van provocar la Jacquerie van ser les males collites, la pressió exercida pels senyors feudals sobre els pagesos i la puja d’impostos decretada per molts reis. També fou provocada per l’oposició dels pagesos al pagament d’impostos feudals.

2- Els fets destacats que van protagonitzar l’Imperi Otomà al final de l’Edat Mitjana foren les conquestes que van culminar, l’any 1453, amb l’ocupació de Constantinoble, provocant la caiguda de l’Imperi Bizantí.

3- La Baixa Edat Mitjana va ser una etapa de depressió perquè hi va haver una disminució del nombre d'habitants, una reducció del consum, un estancament o disminució de la producció, un estancament o disminució del comerç i una pèrdua de força militar.

Comanda comercial

1- En aquesta societat el soci capitalista (aporta els diners) és n'Arnau de Puig i els mercaders són en Bernat Cantull i en Guillem Bos.

2- N’Arnau Puig ha de rebre tres quartes parts de la inversió perquè és ell qui aporta els diners del viatge i els altres dos socis, una quarta part perquè el mercaders han d'obtenir un benefici ja que porten la mercaderia a Romania.

3- Aquesta societat s'acabarà quan els mercaders tinguin suficients diners per pagar-se ells mateixos el viatge i es reparteixin el benefici obtingut.

Barcelona, potència econòmica de la Mediterrània

1- El Consolat de mar era un organisme que resolia conflictes comercials i marítims i que va recollir les lleis i els costums del comerç marítim català en el Llibre del consolat de mar, es va fer per defensar els interessos dels mercaders catalans. També es van establir cònsols d’ultramar a les principals ciutats de negoci.

2- Barcelona, durant els segles XIII i XIV, importava: cereals, plata, or, esclaus, espècies, perfums, teixits de seda, teixits i metalls.

3- Ll’imperi comercial català va decaure al segle XV perquè els genovesos i marsellesos arraconaven als comerciants catalans de la Mediterrània occidental i els turcs dificultaven el comerç per la Mediterrània de l'est. 

4- El rei català que ordenà la construcció de les drassanes fou Pere el Cerimoniós (1336-1387). També es van construir molts edificis dels quals avui formen el Barri Gòtic de Barcelona.

Els acords matrimonials entre Ramon Berenguer III i Dolça de Provença

1- La conseqüència que va tenir per al comtat de Barcelona aquests acords va ser ampliar el territori afegint els territoris que foren de Gibert.

2- Els mitjans que, a més dels que presenta el document, feien servir els comtes de Barcelona per engrandir el seu territori són els pactes de fidelitat en els quals els reis o comtes cedeixen un feu. També es poden comprar territoris.

3- Un algun altre exemple d’acord matrimonial dels comtes de Barcelona és el de Peronella  i Ramon Berenguer IV. Ramir II no volia governar per aquest motiu va tindre una filla, Peronella, i va acordar que als quinze anys es casaria amb Ramon Berenguer IV, aquest governaria. Gràcies a aquest acord es va realitzar l'unió d'Aragó i els comtats catalans.

4- Al rei de França d’aquest acord matrimonial no li hauria d'haver agradat gens, ja que perdia una part del seu territori.

El somni occità

Ramon Berenguer IV es casà amb Peronella d'Aragó. El fruit d'aquest matrimoni va ser Alfons II d'Aragó, conegut com "El Cast" o "El Trobador", que es casà amb Sança de Castella, el fill hereu fou Pere I "El Catolic". El qual es casà amb Maria de Montpeller, el seu fill fou Jaume I.

1. Els motius que van impedir l'expansió catalana a Occitània foren, primer, el rei franc es va aliar amb el papa per lluitar contra l'expansió de l'heretgia càtara per Occitània i, segon, Pere I, rei de la Corona Catalanoaragonesa,va defensar als seus vassalls acusats d'heretges, però el 1213 va ser derrotat i ferit a la Batalla de Muret, pocs dies després va morir. 

2. El catarisme era una heretgia que predicava una nova espiritualitat que tractava de renunciar a béns materials. Els més radicals no creien en Crist.

3. La Batalla de Muret va significar la pèrdua del territori d'Occitània, el qual va quedar en mans franceses. Al nord del Pirineu els catalans només es van quedar amb els territoris del Roselló i de la Cerdanya.
4. Simó de Montfort fou un noble francès baró de Montfort i comte de Leicester. Va ser el principal protagonista de la Croada contra els càtars i conquerí el vescomtat de Carcassona, elvescomtat de Besiers, el vescomtat d'Albi i elcomtat de Tolosa. 

La unió amb Aragó

1- A principis del segle XII, Aragó sufrí problemes perquè Alfons I el Bataller, el qual va ser casat amb Urraca en segones núpcies  però no en van sortir fills d'aquest matrimoni, és a dir, morí sense descendència.  Els navarresos aprofitaren l'ocasió per independitzar-se. Alfons I el Bataller va deixar un testament en el qual s'indicava que els pròxims governants del regne foren les ordes militars del Temple de l'Hospitai del Sant Sepulcre, els quals van provocar una gran crisi en el govern. El tron quedà lliure i, per part dels castellans, Alfons VII fill d'Urraca reclamà el seu territori ja que era fillastre del difunt. Van haver-hi batalles ja que aquest vol usulpar el territori. Però els nobles aragonesos van proclamar a Ramir II el Monjo com al nou governador del regne d'Aragó, que era germà d'Alfons I. Ramir II no volia governar, però fou obligat i per tant va buscar ajuda.
2- Ramir II va buscar ajuda per part dels navarresos però ells no en en volen tenir res a veure-hi, per tant, Ramir II va demanar ajuda a Ramon Berenguer IV per enfrontar-se als castellans. Ramir II necesitava una filla, aquesta fou Peronella, la qual era l'hereva del regne d'Aragó. Ramir II casà a Ramon Berenguer IV amb la seva filla Peronella i firmà un escrit on constava que Ramon Berenguer IV era ara el nou governador i els aragonesos havien de respectar-lo. Ramir II va decidir tornar al seu monestir i allunyar-se d'aquella vida de governador que no li agradava pas i va assegurar-se de que Peronella estava molt ben cuidada ja que sinó Ramon Berenguer IV no tindria el poder d'Aragó. Cal dir que els aragonesos preferien al comte català ja que aquest no els hi prendria la seva pròpia identitat, els seus costums, les seves lleis, etc.

3- La unió d’Aragó amb Catalunya va significar la creació de la corona catalanoaragonesa a partir de la unió dinàstica pactada en la qual Catalunya i Aragó, els dos membres components de la Corona, sempre van mantenir la seva pròpia identitat, és a dir, la integritat territorial, les lleis, els costums, les institucions i els governants. De fet, només el rei i els seus col·laboradors immediats eren comuns a Aragó i Catalunya, que, per la resta, mantenien la seva pròpia estructura de poder.

La conquesta de la Catalunya Nova

1- Les comarques actuals que formen part de la Catalunya Nova són una part del Tarragonès, una part de l'Alt Camp, la Conca de Barberà, Garrigues, el Segria, una part del Pla d'Urgell, Urgell, el Priorat, el Baix Camp, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta, el Baix Ebre, el Montsià, part de Noguera i part de Segarra.

2- La Conquesta de la Catalunya Nova significà una gran extensió del territori ja que es va trencar la frontera que durant 200 anys havien separat la Catalunya Nova de la Catalunya Vella. Sumen al seu territori les taifes de Lleida, Tortosa i Balaguer.

3- Els qui van sortir beneficiats de la conquesta de la Catalunya Nova van ser el comtat de Barcelona, ja que l’expansió va fer que amplies es seu territori en més de 1000 km2, i el comtat d’Urgell que va passar de tenir 1000 km2 a gairebé 3700 km2.