L’obra de Guifré el Pilós

1- El casal de Barcelona fou el llinatge masculí del comte Guifré I de Barcelona (o Guifré el Pilós) que governà els comptats catalans des del segle IX fina al segle XV.

2- Guifré el Pilós va ser molt important perquè, entre d'altres coses, va repoblar la zona central de la Catalunya Vella, va manar construir grans fortificacions i monestirs (el castell de Cardona, els monestirs de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses), la tasca de Guifré el Pelós, però, va topar amb els interessos dels musulmans a Lleida. Els serrains van ferir mortalment a Guifré. La seva mort es mitificaria, donant lloc a la llegenda de les quatre barres de sang: el rei franc Carles II el Calb, com a mostra d’agraïment, va lliurar a un Guifré moribund un escut per al seu llinatge, aleshores el rei va mullar els seus quatre dits en la sang del comte i els va passar damunt del seu escut daurat. D’aquesta manera, diu la llegenda, va néixer l’escut de la casa de Barcelona, que, amb els anys, es convertiria en la bandera catalana.

3- El pare de Guifré el Pilós era  Sunifred I d'Urgell, i la seva mare anomenada Ermessenda. Guifré es casà amb Guinidilda al 877. Els seus fills eren: 

- Radulf de Barcelona: bisbe d'Urgell i abat de Ripoll

- Guifré II Borrell de Barcelona: comte de Barcelona

- Sunyer I de Barcelona: comte de Barcelona

- Miró II de Cerdanya: comte de Cerdanya i comte de Besalú

- Sunifred II d'Urgell: comte d'Urgell

- Emma: abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses

Guifré II Borrell es casà amb Gersenda de Tolosa, però no van tenir fills. El seu germà, Sunyer I es casà amb Riquilda de Tolosa i van tenir els següents fills (nets de Gufré el Pilós):

- Ermengol d'Osona

- Miró I de Barcelona (internes)

- Borrell II de Barcelona (externes, militars)

- Adelaida (abadessa de Sant Joan)

- Guillem